Biografia

Marisol González Felip (Nules, 1962) és inspectora d’educació i ha estat membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua durant quasi quinze anys.

És l’autora de la Plana més premiada en certàmens literaris convocats a la Comunitat Valenciana i fora d’ella. Entre aquests premis destaquen els següents: Premi de Poesia Ciutat de Vila-real (guanyat en cinc ocasions: 1985, 1989, 1991, 1992, 1994); Premi de Poesia Paco Mollà, Petrer 1989; Premi de Poesia de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó (guanyat el 1991, 1993 i 1998); Premi de Narrativa Infantil Ciutat de Silla 1993; Premi de Poesia Sibil·la Mercer de l’Ajuntament de Picassent (guanyat el 1994 i el 1995); Premi de Poesia Badenes Dalmau de l’Ajuntament d’Alberic 1994; Premi de Poesia Bernat Vidal i Tomàs, Santanyí (Mallorca), 1996; Premi de Poesia de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp 1998; Premi de Poesia Josep Maria Ribelles de l’Ajuntament de Puçol 1998.

Amb Pasqual va obtindre el Premi de Poesia Antoni Matutano de l’Ajuntament d’Almassora en octubre del 2000.

També ha guanyat el XIXé Premi de Poesia Amics del Montseny, Viladrau, 2001 i el Premi Marc Granell, convocat per l’Ajuntament d’Almussafes en 2005.

Té publicitats els següents llibres de poesia; Les hores breus (Aj. de Nules, 1988); L’edat deserta (Aj. de Vila-real, 1990); La tendresa dels freixes (Aj. de Nules, 1991); Aprenc la separació (Aj. de Vila-real, 1992); Afegiràs abril (Derzet i Dagó, 1993); Crònica de llunes (Germania, 1993); Sirimiri (la Forest d’Arana, 1994); Chubascos dispersos (Amós Belinchón, 1994); Mar d’heura (Aj. de Vila-real,1995); Papallones de dilluns (Ed. Moll, 1996); Paral·lelament a la fosca (Set i Mig, 1999); Pasqual (Set i Mig, 2001), Paraula del retorn. Tria personal 1988-2000 (Brosquil, 2002; Epigrafia del buit (edicions 96, 2005); Suite de València (Babilonia, 2012) i Contratemps (Germania, 2014).

Apareix antologada en diversos volums de poesia contemporània i en revistes literàries.

És també autora de nombrosos estudis sobre el valencià i la seua didàctica. Ha col·laborat amb diverses editorials en l’elaboració de llibres de text.

 

Sinopsis

És una elegia aquest llibre, com dubtar-ho, una cançó trista i tanmateix vigorosa que recorda el millor Estellés o bé els versos metal·lúrgics i frater­nals que va dedicar García Lorca a Walt Whitman (el seu avi poètic a l’altre costat de l’Atlàntic).

I, tanmateix, no es tracta de fer arqueologia a compte de la genealogia. M’agradaria explicar que aquest és un gran llibre de vida, un bellíssim cabal de metàfores que, cercant la poètica muda de la sang predecessora, no fa sinó constituir-se en breviari per al present, en petit missal laic que l’autora fullejarà en hores de tardor per a reconfortar aquesta sensació de pèrdua que s’instal·la sempre en algun ter-rosset de l’hort de l’ànima davant la boira incò­moda dels ancestres que no hem arribat a conéixer.

(Joan Garí, del pròleg a la primera edició de 2001)